El 17 de desembre de 2019 va entrar en vigor la Directiva UE 2019/1937 de Protecció dels Denunciants. D´acord amb la Directiva, a tot tardar el 17 de desembre de 2021, els Estats membre ja hauran d´haver posat en vigor disposicions legals, reglamentàries i administratives així com les altres obligacions contemplades en la Directiva. A Espanya encara no s´ha transposat la Directiva europea però és interessant que tingueu coneixement d´ella, perquè la vostra empresa vagi preveient la inclusió d´aquestes mesures.

Si algun Estat membre no transposa la Directiva dins del termini establert, al no haver posat en vigor, dins del seu ordenament jurídic, els mitjans necessaris per a aconseguir els resultats buscats, aquest incomplirà obligacions contretes a través dels Tractats de la Unió Europea.

Empreses a les quals afecta la normativa

Estaran obligades a complir aquesta nova normativa les institucions públiques, i empreses privades amb més de 50 empleats o 10 milions d´euros d´ingressos.

Els Estats de la UE podran exigir a entitats amb menys de 50 treballadors que les estableixin si existeixen riscos.

Per a què serveix la Directiva Whistleblower

Aquesta norma busca garantir la transparència i combatre la corrupció tant en l´àmbit públic com en el privat. Perquè això succeeixi, proposa generar canals de comunicació específics, modalitats i metodologies perquè empleats i ex emprats del sector privat així com funcionaris i exfuncionarios del sector públic i treballadors, puguin denunciar irregularitats i incompliments de diferents lleis o violacions als drets.

Una cosa similar al que succeeix amb les denúncies anònimes que comporten a les inspeccions de treball o demandes laborals, només que en major escala i amb un protocol propi que parteix de la mateixa Unió Europea. La definició de Whistleblower, no és res més que un anglicisme que, de ser traduït literalment, pot descriure´s com una persona que bufa un xiulet. És a dir, que dona la veu d´alerta front una irregularitat, és a dir, és un denunciant.

Aquest és el punt principal de suport de la directiva que cerca, a més, reforçar i protegir l´estatus d´aquests denunciants anònims que en l´actualitat, manquen de qualsevol mena de protecció enfront de represàlies, des del punt de vista legal.

Com funciona la Directiva Whistleblower

La llei no solament se centra en protegir treballadors, sinó que abasta també a accionistes, inversors, membres d´òrgan d´administració, treballadors en pràctiques, personal subcontractat, proveïdors. I, al mateix temps, protegeix tercers relacionats amb l´informant en qüestió, en cas d´amenaces o represàlies.

La Directiva Whistleblower estableix l´existència de dos tipus de denunciant, el formal i l´anònim. En tots dos casos, les persones seran susceptibles de la deguda protecció en cas d´atacs o amedrentamientos contra la seva integritat física, propietat o la de tercers.

Respecte a les denúncies, aquestes han de ser sempre fidedignes i comprovables. En cap cas poden ser mal intencionades, abusives o realitzades amb informació d´accés públic. Les denúncies han de realitzar-se utilitzant canals específics (dels quals parlarem més endavant en aquest article) sent vàlid, pràcticament, qualsevol tipus de suport: escrit, verbal, telefònic, electrònic, etc.

Conseqüències de la Directiva Whistleblower

En l´actualitat a Espanya, ja existeixen normes orientades a la denúncia de fraus, il·lícits, fets de corrupció i violació de drets laborals (entre altres). Alguns d´ells poden trobar-se en la llei de prevenció d´emblanquiment de capitals o en el Codi Penal.

No obstant això i, fins al moment, cap de les lleis fins ara parlava específicament de la importància de protegir els denunciants i incentivar que es visibilitzin processos o conductes contràries a la llei. De fet i, en una gran majoria de casos, aquest tipus de denúncies es desestimen i la persona en qüestió sol ser objecte de demandes per calúmnies/injuries i altres processos penals. Això, principalment, pel fet que la divulgació d´informació personal o secrets corporatius, constitueix un delicte.

La normativa de protecció de denunciants aconsegueix invertir la càrrega de la prova. Això significa que no serà el denunciant i/o els seus representants els qui hagin de demostrar la comissió del delicte, sinó que serà l´organització qui haurà de defensar-se de l´acusació.

En poques línies, les implicacions més importants de la directiva, tindran el seu efecte sobre els següents àmbits:

• Tota forma d´amenaça, coerció o represàlia contra el denunciant es troba prohibida. El seu incompliment implicarà sancions econòmiques.

• Les empreses i entitats públiques de més de 50 emprats/funcionaris, hauran de garantir canals de denúncia.

• S´assignaran autoritats competents i externes responsables del seguiment de la/s denuncia.

• La recerca de la denúncia ha de completar-se en un termini no major a tres mesos incloent la resposta al denunciant.

Multes per incompliment de la Directiva Whistleblower

Els Estats de la Unió Europea consideren fonamental establir sancions penals, civils o administratives per a garantir que no es prenguin represàlies contra els denunciants.

En la Directiva es fixa un termini màxim fins al 17 de desembre de 2023 perquè tots els països membres transposin aquestes mesures en la seva normativa i processos administratius. És a dir, l´obligació per a l´aplicació d´aquestes mesures en els pròxims anys serà obligatòria.

Les multes per l´incompliment de la llei són altes si bé entenem que no es pot sancionar ja que les entitats privades no es trobaran obligades a la implementació de canals de denúncia interns mentre la Directiva no hagi estat transposada i l´Estat membre hagi posat en vigor les disposicions legals necessàries per a poder complir amb la implementació dels canals de denúncia interns.

• Sancions molt greus, fins a 50mil euros: Es donaran en el cas que es detecti que va existir intenció o acció d´impedir, dificultar, evitar i/o dissuadir el seguiment de la denúncia. Així com també en cas de no complir-se amb el dret de confidencialitat del alertador/persona denunciant. En el mateix sentit, la pràctica de qualsevol mena d´acte repressiu (amenaces, coercions, etc.) constituiran una sanció tipificada com molt greu.

• Sancions greus, fins a 25mil euros: No disposar d´un canal de denúncies intern que s´ajusti al que estableix la llei, o per exemple que el mateix no de garanties de confidencialitat, serà considerat una falta greu. Així mateix, no tenir una persona i/o departament pertinent per al seguiment de denúncies o fallar en chequear els procediments interns, també es considerarà sanció de gravetat.