El Suprem corregeix a Hisenda
Els autònoms ja poden deduir-se les despeses dels menjars de treball amb els seus clients. El Tribunal Suprem ha establert jurisprudència amb la sentència 458/2021, sobre un de les despeses més controvertides de deduir per als treballadors per compte propi.
L’autoritat judicial es va posicionar així en contra del criteri d’Hisenda, que, com a norma general, rebutja qualsevol deducció que no estigui directament relacionada amb el negoci i exigeix una estricta justificació de la despesa. No obstant això, arran de la fallada del Suprem, Els autònoms ja tenen dret a deduir-se qualsevol despesa derivada de menjars, sopars o fins i tot regals, a clients o proveïdors sense necessitat que aquesta acció d’atenció hagi de derivar en un ingrés per al negoci justificat.
Hisenda s’aprofita de la confusió i amplitud de la norma.
Les despeses en menjars de treball o regals a clients estan tipificats en la normativa tributària sota el concepte de ‘donacions i liberalitats’. La seva definició és ‘donar alguna cosa a canvi de res’, és a dir, “fer una despesa sense que et reporti cap ingrés”, va explicar l’advocada. No obstant això, “aquest concepte no estava ben definit, i Hisenda s’aprofitava d’això per a rebutjar qualsevol despesa en aquest sentit que els autònoms intentessin desgravar-se en la seva declaració”.
Però ara la justícia ha “limitat l’actuació de l’Agència Tributària, i ve a dir que, a partir d’ara, les despeses indirectament relacionades que s’entenen com a liberalitats o donacions sí que es poden deduir”.
Com afecta la sentència al criteri d’Hisenda
La sentència del Tribunal Suprem contravé a la doctrina a través de la qual Hisenda venia considerant no deduïbles aquestes despeses, perquè entenia que no estaven directament relacionats amb l’activitat realitzada per l’autònom.
Però el Suprem ha canviat la consideració sobre aquestes despeses, assenyalant que “el seu objectiu és aconseguir un millor resultat empresarial”. L’Alt Tribunal estableix que “són deduïbles, per tant, aquelles despeses que sent donatius o liberalitats, col·loquialment es coneixen com a atencions a clients o al propi personal”.
Com es justifiquen ara les despeses de menjars de treball?
Amb aquesta sentència, es trenca amb el requeriment d’Hisenda de presentar el justificant d’un ingrés per a reconèixer que aquesta trobada tenia naturalesa laboral. A partir d’ara, per a acreditar la trobada serà suficient amb
– Un email en el qual es comunica al client que li enviaràs un detall o convidar-li a menjar/sopar
– Un missatge o WhatsApp
– Una trucada telefònica
– Que el nom d’aquest client aparegui en la llista d’habituals del negoci
Objectiu: Fidelizar i incentivar a clients
En la sentència, el Tribunal Suprem assenyala que “encara que els menjars de treball, els regals a clients o les despeses promocionals no busquen una consecució directa i immediata dels millors resultats, per la seva pròpia naturalesa i característiques persegueixen un resultat indirecte i de futur”.
Es tracta per tant d’un canvi de gran importància per a les deduccions de l’autònom, ja que a partir d’ara podrà deduir en l’Impost de Societats els menjars amb clients, amb independència que en aquestes es produeixi o no algun acord o contracte de col·laboració.